No és fàcil trobar en una novel·la originalitat. Hormigas en la playa és en primer lloc una novel·la original, no tant pel tema que toca: una reunió d’antics alumnes (encara que en la novel·la hispana no és molt freqüent, si és un argument recurrent en moltes pel·lícules)

Original perquè escapa d’allò que pots esperar en un primer moment: la nostàlgia del passat davant d’un present que no s’accepta, per anar un pas més enllà i convertir la novel·la en la història d’una obsessió.

Fonamental per al tremend impacte que com a lector m’ha suposat aquesta novel·la són els seus personatges. En realitat la novel·la gira al voltant de tres: Eric, Pau i Esther. Unes vides que van canviar bruscament una nit per culpa d’un accident del que se’ns aniran donant notícies poc a poc al llarg de la novel·la.

Són tres personatges que han fet efecte en mi, perquè són un reflex d’unes vides reals i per tant creïbles, on el desengany davant la vida és probablement el que els està impedint gaudir d’un present que no és el que al seu dia van somiar .

Una novel·la curta que no arriba a les dues-centes pàgines, però molt intensa, perquè partint d’una narració molt intimista de com és i se sent cadascun dels seus protagonistes, va guanyant en intensitat dramàtica i en ritme narratiu per portar-nos a un final que no deixarà indiferent al lector.

Un final que és un colofó ​​per a una novel·la que recomano a tots aquells que busqueu una lectura diferent a la dels thrillers o novel·les romàntiques que avui dia saturen el mercat literari.

http://elbuhoentrelibros.blogspot.com.es/search/label/Rafael%20Moya